Bici di mont

(Indreçât ca di Mountain bike)

La bici di mont (mountain bike par inglês che dispès e ven scurtade in MTB, che stâ al puest di Mountain/Trials Bike) è je une biciclete fate in mût di podê movisi ancje difûr des stradis asfaltâdis, sedi di rive sù, sedi di rive jù.

Tal complès la bici di mont, o biciclete di mont, e je divierse di chês di altris fatis par vie des sospensions (cuasi simpri amortizâdis), ma no dome: di fat la bici di mont e monte gomis tant plui largjis e tasseladis des bicis di corse. Il telâr al pues sedi di tancj materiâi come il fier, alumini, carboni, e vie indenant. La diference e je tal pês e durece, tant al è vêr che il carboni al è plui lizêr dal alumini.

A son tancj modei di bici di mont a seconde dai trois dulà lâ e par ce che si vuel fâ cun je; la “front” e je une biciclete che par solit e à dome la forcele amortizade par cuietâ i sburts te ruede indenant, là che il cjar al è dûr (hardtail) cussì di no butâ vie energjie intant che si pedale fuart, fasint in mût che il telâr nol ledi su e jù. Une biciclete che invezit e monte tant la forcele denant che un amortizatôr daûr e ven clamâde “full” (par solit doprâde par robis come downhill e enduro). Une ecezion pe bici di mont che no simpri a tegnin lis sospensions e a vegnin clamadis fatbike: chestis a montin des gomis largjis pardabon cussì di podê lâ ator dapardut (neve, sabbia, e vie indenant), lì che chês altris bicicletis no laressin indenant.

Une bici di mont di all mountain

Storie cambie

La gnove bici di mont e nas ae fin dai agns setante in Californie, daspò un biel pieç che e vignivin doprâdis des bicicletis justâdis, clamadis klunker (catan) par fâ garis di corse injù su stradis forestâl. E si pense che la prime biciclete fate su apueste par cori fûrstrade e sedi chê di Joe Breeze, tal 1978. Daspò Gary Fisher, Charlie Kelly e Tom Ritchey a si son metûts adun te MountainBikers. Tai prins agns otante e son stadis vendûdis lis primis bicis di mont fatis su in largje scjale, che ta chel timp e jerin pôc di plui che bicicletis di corse plui robustis, cul manuvri dret e gomis plui largjis.

Tai vingj agns a cjaval dal 2000 il mountain biking al è deventât un dai sport plui difondûts, il marcjât e il nassi di competizions sportivis su la bici di mont e àn fat sì che al fos dut un cressi, tant che al dì di vuê e si puedin fâ robis che une volte no si pensave nancje.[1]

Carateristichis da bici di mont cambie

Fra lis bicicletis, lis bicis di mont a son par sigûr lis plui complicadis. Il mût di fâ e i tocs principâi son simpri chei, ma a scugnin sedi plui robuscj e cun des carateristics e components propri de bicis di mont.

Telâr cambie

 
Telâr full

I telârs pes bicis di mont a son diferents di chei altris pe lôr gjeometrie, par solit plui sierade des bicis di strade, cussì par sedi plui facii di doprâ e durâ di plui. Par chest e si cjate ator la gjeometrie sloping (di rive jù) cul tubul adalt ben pleât par jù, ca si tache ta chel verticâl, curt rispiet a lis altris bicis. Une altre carateristiche dai telârs e je la sospension daûr: un cjar cuntun zuc di zontis ca lassin movisi in vericâl il toc daûr de biciclete. I materiai principâi a son:

  • Açâl: crom-molibden, pesant, cal coste pôc, cal dure e elastic, doprât tai modei ca costin di mancul;
  • Leghe di alumini: plui lizêr e plui dûr, plui sempliç di lavorâ e cal rez di plui il rusin. Al è il materiâl plui doprât;
  • Componût in fibre di carboni: tant lizêr e rigjit, al à si stâ atent a lis pachis e al coste une vore;
  • Titani: lizêrissim e cal rez la corosion, al è chel cal ven di plui e che pal rest al samee al açâl.

Gjeometrie cambie

 
Scheme a figure de gjeometrie di une biciclete

La gjeometrie dal telâr e je fondamentâl pes capacitâts e il ce ca fâs une bici di mont. Tant al è vêr, rispiet a lis altris bicicletis che fra li lôr a si samein, fra lis bicis di mont i telâr a cambiin une vore. Fra i modei a son tantis diferencis che al covente cognossi stant che tantis voltis a centrin une cun chê altre.[2]

  • Angul dal stierç (B)
  • Pas (P+F)
  • Lungjece dal cjar (P)
  • Angul de cane verticâl (A)
  • Altece dal moviment centrâl
  • Lungjece de cane orizontâl (L)

Di tignî di cont al è dulà che si poe il baricentri dal biker: se al è indenant al è puartât plui pes rivis sù, se al è indaûr al è just pe rivis jù.

Sospensions cambie

 
Serie di forcelis

La plui grande diference tes gnovis bicis di mont e chês altris bicicletis a son lis sospensions. In chest la tecnologjie e à cjapât tant di ce cal è za stât svilupât par altris mieçs. Lis bicis di mont a si dividin fra chês duris, chês cu la sospension denant (front suspended, front, hardtail) o biamortizadis (full suspended, full).

 
Scheme di sospensions a 4-bar

I amortizatôr a puedin vê sustis e elatometris se a son chês ca costin di mancul, gomis se a àn di sedi lizêrs, sustis ancje se a son chês plui pesantis e idraulichis, chês plui doprâdis. A seconde di ce ca vegnin a puedin vê plui o mancul regolazions come il bloc dal dut, il smuartiment e la regolazion de altece.

Il mût di vore des sospensions daûr al cambie secont ce struture ca ven doprâde. Cuasi dutis a 'nd àn un pivot sempliç o a cuadrilatar (4-bar). Te seconde a son dai brevets come la zonte Horst, il cuadrilatar Lawwill e sistemis a braçs curts come il VPP di Santa Cruz e il Maestro di Giant, ognidun cul so sisteme di levis. Il sisteme des sospensions daûr al è chel che al stâ daûr ae trasmission des fuarcis dai pedai a lis ruedis travier de cjadene.[3]

Trasmission cambie

La trasmission di une bici di mont e je divierse di chês altris bicicletis soredut pai rapuarts plui curts, juscj pai tocs erts e drets.

Guarnidure cambie

La guarnidure tradizionâl e je fate di trê coronis ancje se tai ultins agns e stan cjapant pît chês doplis o singulis. Cheste ultime, la monocorone, e ven doprade plui di dut pai mieçs pal gravity e pal cross country, fats par robis specifichis e ca no i coventin tancj rapuarts. A son dai sistemis par che a no coledi la cjadene de corone.[4]

Cambi e deraliadôr cambie

 
Cambi daûr di une MTB dal 2013

Come in dutis lis bicicletis, il cambi al è lassât simpri al deraliadôr a trapezi. Chel daûr al ven par solit clamât cambi, cussì di no confondilu cun chel denant. Il cambi di solit al à une corse di tension plui lungje des bicicletis di corse par vie de amplece dai rapuarts. Esistin altris sistemis di deraliadôrs fats che no si ruvinin cun pantan, glerie e pachis ma di chê altre bande e pesin di plui dai normai.[5][6]

Pedâi cambie

A son dôs categoriis di pedai: flat (plats) e a sganc svelt.[7]

I pedai flat a son i classics pe biciclete, cuntun larc toc dulà poiâsi e cun dai piçui picjots (pin) che a fasin grampâ di plui pîts ai pedai, ancje tal pantan. I flat a son juscj par chei ca tachin a lâ in bici e par no fâ colâ la int.

I pedai a sganc svelt invezit, ca si doprin cun lis lôr scarputis cui atacs, a tachin il pît ae biciclete cussì di rivâ a fâ une pedalade plui taronde e buine, tal sens che i pedâi a vegnin tirâts ancje par sù). Il dut al è nassût de Shimano cul non SPD (Shimano Pedaling Dynamics).

Ruedis cambie

 
29" e 26" a confront

Lis ruedis a son fatis tal stes mût di chês des altris bicicletis, dome ca rezin di plui e ca puedìn tignî gomis plui largjiis. La majiôr saldece des ruedis e je ancje par vie dai pivot dai muiûi, ca puedin sedi larcs dai 9 ai 20 milimetris. Lassant stâ chei plui piçui, chei altris a son dispes dai pivot passancj che a stan dentri te forcele o tal cjar, jessint cussì plui fuarts ae torsion.[8]

Fin a cualchi an fa, lis ruedis e jerin di 26" poleârs, cal stâ a dî dal diametri par fûr da la ruede, tignint cont ancje de gome; il cercli invezit al misure 559 milimetris. Cul 2010[9] a 'nd àn cjapât pît altris standard, lis primis a forin lis ruedis di 29" cui cerclis 700c (⌀ 622 mm), come lis bicicletis di corse, di trekking, di citât. Chestis son ancje cognossudis come 29er. Un altri standars a son chês di 27,5", cun cercli 650b (⌀ 584 mm).

Ca sedin tancj standard al fâs sì che a si podêdi zuiâ fra agilitât, fuarce, pês, aderence du la tiere e il no sbrissâ. Una ruede plui grande ti grampe miôr par tiere e a rodole par ben, di chê altre bande a rêç di mancul par in bande, a pese di plui e 'nd à un plui grant moment d'inerzie e efiet ziroscopic. Lis ruedis plui grandis a van miôr pes dissiplinis plui normâl, chês plui piçulis pes robis plui tecnichis; ognidun però al pues vê lis sôs preferencis.[10]

Di tignî di cont, al dì di vuê cuasi ducj i cerclis des bicis di mont no 'nd àn la piste pai frenos, ca no coventis cui discos.

Gomis cambie

 
Gomis di bici di mont

Lis gomis pas solit a son grandis fra l'1,8 e il 2,5 poleârs. In certs câs, come lis fat bike, a puedin jessi ancje di 4,8 poleârs (sù par jù 122mm). A cambiin ancje i cerclis e i rais, a seconde dal ûs de biciclete.[11]

Il disegn dal batistrade al è par solit a spicis: cualchidun al è fat pal pantan, altris pes pieris, altris par tiere cul polvar, e tantis altris soluzions ca si cjatin sul marcjât, adun di chês plui personâl pes garis.

Lis gomis di bici di mont a son pai budiei e pes tubeless, chescj ultins a puedin tignî pressions bassis e grampâ di plui par tiere ma cence vê pôre di sbusâ. In plui, metint dal lattice dentri te gome, chest al strope di bessôl la buse.

Manuvri cambie

Di stes che il telâr, a puedin sedi di alumini, açal, titani o fibre di carboni. Par solit drets o un fîl pleâts, a son larcs a seconde de largjece de spalis di chel su la bici. In ogni mût dai bikers a preferissin un manuvri plui larc cussì di sedi sigûrs tal rivâ a tignîlu e tal rezi lis pachis e i colps.  

Frenos cambie

 
Fren a disc

La prime robe chê a covente ai frenos des bicis di mont al è il no jemplâ di pantan il puest fra il cercli e il freno. Fin ae fin dai agns novante a si doprâvin dome i frenos Cantilever, za cognossûts tal ciclicross. I V-brake 'nd àn robât il puest a chescj jessint plui lizêrs, sempliçs tal comedâ e mancul costôs.

Cul 1997, cul lâ sul marcjât dai Hayes Mag,[12] , a 'nd àn cjapât pît i frenos a disc idraulics, ca samin par come ca son fats e ca funsionin a chei des motocicletis. A puedis sedi doprâts dome cu lis ruedis fatis apueste, cun rais ca regin il sfuarç di cussì tante fuarce fra muiûi e cerclis. Ancje telâr e forcele a scugnis sedi fats apueste par fâ stâ chest tipo di fren.

I frenos a disc 'nd àn judât tant il cressi des bicis di mont. Plui fuarts, ca si regolin, ca rezin a tantis franadis àn fat sì di podê cori di plui svelts, lâ jù par rivis plui verticâl e dificilis, lant a cambiâ ancje la largjece des gomis, l'impuartance des sospensions – ca tignissin lis ruedis tacâdis tal teren – e, par dîle dute, par rezi ducj i sfuarçs che i tocjin ae bici di mont.

A son ancje dai frenos a disc mecanics, che a si movin par vie di un cuardin. Diviers di chês idraulichis, chescj a movin dome une pastilie. Fra di lôr, i frenos a disc a si samein, ancje se chei mecanics a son mancul svelts.[13]

La cane telescopiche de siele cambie

Sul marcjât di un pôcs di agns, a 'nd àn tacât il zîr ator dal 2010 (Crank Brothers, KS, X-fusion e Rock Shox i plui famôs).

No si pues fâ cence tes bicis di mont enduro, al lasse sbassâ e alçâ la siele lant indent cu la pedalade e la guide de biciclete, cussì di lâ vie svelts di rive sù la siele alte e di cori di rive jù cu la siele basse.

Modei di bici di mont cambie

A son plui tipos di bici di mont, che van a cuvierzi lis ativitâts dal mountain biking. Al è dificil cjatâ lis diferencis; par chest, ancje se al zove vê dai nons convenzionâi, al è impuartant il cognossi i fatôrs che a dividin i varis modei: la gjeometrie dal telâr, la corse des sospensions, ce tocs ca ‘nd à la bici.[14]

Cross country cambie

 
Cross country in carboni

A son bicis di mont fatis apueste par lis garis di cross country, lì che il snait tes rivis e il cori simpri cuntune alte velocitât medie al domande bicicletis liseris e sveltis. Tai agns otante e tai prins dai novante lis bicis di mont di XC a vevin telârs lisêrs in açâl e forcele cence corse. Tai agns novante a son cressudis, passant a telârs in alumini e forcelis cul amortizatôr (par solit 80 – 100 mm). Cul lâ indenant des tecnologjiis e il podê doprâ il carboni, ancje lis XC e àn tacât a sedi biamortizadis e cun corsis un pôc plui grandis, soredut tal câs di garis marathon, lì che si stâ a dilunc in siele.

Il pês di une biciclete di cross country al pues lâ al disot dai 8 kg. La gjeometrie e fâs stâ il ciclist poiât indenant, cussì di lâ sù miôr pes rivis e vê une biciclete plui svelte tal rispuindi, lassant stâ il no sbalotâ lant injù e il vê boins frenos, che a saressin pesants par chest tipo di bici. Lis ruedis di 29" a son justis su chestis bicicletis. Pe lôr semplicitât les si cjate a vendi par pôc, ma il pês al pues rivâ ancje ai 15 kg.

All mountain cambie

 
Biciclete di all mountain

Lis bicicletis di all mountain a son fatis apueste par une dissipline cognossude ancje come cicloescursionismo. A son une vie di mieç fra il pedalâ, il vignî jù, la afidabilitât e la comoditât. Par solit a son full suspended con corsis (ca si puedin regolâ) di 140-150 mm, a ‘nd àn forcelis cun stocs di 32 mm, un pâs sui 12-15 kg, une gjeometrie buine pal vignî jù, no tes garis, e che a lasse tignîsi cul pês indaûr par rivâ fûr ai tocs plui erts ma cence lâ a ruvinâ il lâ sù pes clevis. Di stes e je une guarnidure dople cul bash ring, rapuarts curts per rivis lungjis. Lis ruedis di 27,5" a son il miôr par mieçs di all mountain.

Enduro cambie

Lis bicis di mont di enduro a samein a chês di all mountain ma par solit a son fatis pes garis. 'Nd àn alore corse te forcele di 160 mm, pivot di passaç tes ruedis e forcele cun stocs di 34 o 36 mm par sedi mancul sbalotis lant jù, amortizatôr daûr cun piggyback. A puedin vê un sôl rapuart denant e 'nd àn un pês dongje di chel des all mountain. Pes ruedis si doprin chês di 27,5".

Freeride cambie

Lis bicis di mont di freeride a son fatis pal gravity, par solit tal bike park. Lant sù cun funivie o furgon, nol covente plui che la biciclete sedi buine par pedalâ. Invezit al covente che a sedi par prin stagne e par secont buine di rive jù. Lis sospensions di 180 mm sù par jù a son a suste, il telâr e lis dotazions a puedin rezi buinis pachis.

Downhill cambie

 
Biciclete di downhill

Lis bicis di mont di downhill a son fatis pes garis cul stes non, garis di corse a timp di rive jù par trois o pistis svelts e dificii. A scugnin tignî altis velocitâts, par chest a 'nd àn une gjeometrie stabil, un pas lunc e angui di siele e di stierç larcs. La forcele e à piastre dople, par solit a suste, cun stocs di 36 mm e corse di 200 mm.

Altris cambie

 
Trialbike
 
Dirtbike

Si cjatin ancje altris modei di bici di mont, doprâts par altris robis: trial, four-cross, street (ca samein tant a lis BMX), dirt jump. Cjavant lis primis dôs, chês altris a si samein tant, jessint des front piçulis e fuartis, fatis par fâ maraveis.

Notis cambie

  1. Model:Cita video
  2. Model:Cita web
  3. Model:Cita web
  4. Model:Cita web
  5. Model:Cita web
  6. Model:Cita web
  7. Model:Cita web
  8. Model:Cita web
  9. Model:Cita web
  10. Model:Cita web
  11. Model:Cita web
  12. Model:Cita web
  13. Model:Cita web
  14. Model:Cita web

Leams esternis cambie