I acheus (par grêc ΑχαίFοι Akhai(w)oí) a son la tierce popolazion eleniche, dopo i Jonis e i Eolis, che daûr de tradizion a varessin invadût la Grecie intal II mileni p. di C., rivant a tignî la egjemonie definitive su ducj i grêcs. Denominazions che a puedin jessi sinonimichis di Acheus a son chês di Argjîfs, de citât di Argos, o Danaus, vâl a dî "fîs di Danau". Vuê si dopre ancje il tiermin miceneus, de citât di Micene.

Inte Iliade cul non di Acheus a vegnin indicâts ducj i popui grêcs che a àn vût part te Vuere di Troie. In etât storiche a son stâts claâts Acheus i abitants de Acaie Ftiotide, inte Tessalie meridionâl, e de Acaie Egjialee, de regjon de Acaie e di part de Arcadie.

Par ce che al rivuarde la penetrazion di chest popul inte aree greghe si riten in gjenerâl che checj popui di origjin indoeuropeane, traviers i Balcans, a vedin cjapât il Peloponês tor dal 1500 p. di C., in coincidence cu la fin de ere minoiche.

Forsit a son riferiments ai Acheus tai documents ititis, dulà che a saressin clamâts Ahhiyawa, e egjizians (Aqaivasa) de seconde metât II mileni p. di C.