Cavalîr: diferencis tra lis versions

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Elenad (Discussion | contribûts)
Gnove pagjine: Il '''cavalîr''' a je une pavee da famea da Bombycidae, cognossut pa so forma larval. Il cavalîr al fâs la sede cun dos glàndulis internis tal sô cuarp. La sede a ie fâte da...
 
Elenad (Discussion | contribûts)
Nessun oggetto della modifica
 
Rie 1:
Il '''cavalîr''' a je une pavee da fameafamee da [[Bombycidae]], cognossut pa so forma larval. Il cavalîr al fâs la sede cun dos glàndulis internis tal sô cuarp.
La sede a ie fâte da proteinis, devente dure a contat cu l'ajar e il cavalîr, muvint il cjaf, si invuluče in tune galete fâte di un fil lunc dai 300 ai 900 metros.
Al mangje fueis di morâr di e gnot, al si ferme domo par "durmì" cuatri voltis, ogni volte a corispont a une mude. Cuant ch'al à finit l'ultime mude al è pront par fâ la galete. Se al gjambie fin in somp il cavalîr al romp la galete e il fil par deventà une pavee; i alrevadôrs butin lis galetis ta l'aghe bulint par copà l'inset, cussì disberdein il fil.
In Friûl l'arlevament das cavalîrs a ere une forme di economie usuâl pa fameis puaris di une volte.