Manià: diferencis tra lis versions

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Rie 48:
Une volte il Mont Jouf al jere une fonts di vite pai abitants di Manià: a fasevin lens di brusâ o pes cjasis, a cjapavin su jerbis medisinâl o di mangjâ, a gjavavin fûr piere, a cjaçavin, a puartavin lis bestiis a passon. Cumò i turiscj a puedin cjaminâ par discuvierzi trois che a van intes vals internis e par gjoldi di parsore la viodude fin al mâr, o par amirâ lis rosis e lis plantis in primevere o i svoi dai rapaçs che a vivin achì.
 
Plui a meridion, di là dal paîs, a son zonis platis e marsuris, ambients rârs, dits [[magrêts]]. Il tiermin al vûl dî teren puar, cence sostancis nutritivis. Ancje se il [[Friûl]] al è une des regjons plui ploiosis in Italie i magrêts a son un dai pôcs teritoris dulà che la aghe e va diretementri sot tiere, e a torne fûr chilometris plui a val, te zone des [[risultivis]].

E je cressude une particolâr vegjetazion cuntun grant numar di speciis e di plantis, e une varietât incredibile di uciei a vivin achì. Par chestis resons i magrêts a son "Sît di impuartance europeane". Ancje la [[Celine]] e la [[Colvare]], cul [[Mont Jouf]] a son includudis tes "Areis protetis de [[Agenda 21]]".