Letaris di Pieri: diferencis tra lis versions
Gnove pagjine: == Prime di Pieri == I prins cristians a stavin patint tantis provis par vie de lôr fede. Dât che a jerin nassûts a Jerusalem e in mieç ai ebreus, a vignirin confondûts cui "z... |
(Nissune difarence)
|
Revision dai 7 di Zen 2007 a lis 10:53
Prime di Pieri
I prins cristians a stavin patint tantis provis par vie de lôr fede. Dât che a jerin nassûts a Jerusalem e in mieç ai ebreus, a vignirin confondûts cui "zelots" (un grup politichementri atîf contrari a la sudizion dai romans).
Si cjacarave mâl di lôr ancje parcè che a si refudavin di sacrificâ al imperadôr e no partecipavin a cerimoniis paganis dal timp. A si stave preparant une grande ondade di persecuzion.
La letare di Pieri a dè bonissims conseis ai cristians su come compuartâsi in cheste situazion e a fo par lôr di grant incoragjament.
Viodût che la persecuzion scjadenade da Neron intal 64 d.C. no jere ancjemò scomençade, la letare e po jessi stade scrite di Pieri ator il 60d.C.
Che il scritôr a sedi propri lui al è mostrât des peraulis in principi de letare.
A 'ndi son diviersitâts di viodude cirche il lûc dulà che po jessi stade scrite. Inte letare Pieri al scrîf di "Babilonie".
Cetancj a considerin che jessint indreçade a chei de Galazie, de Capadocie, de Asie e de Bitìnje "leterâls", di conseguence ancje il riferiment a Babilonie al doveve jessi leterâl.
Altris invezit a sostegnin che Babilonie al sei un non simbolic par indicâ Rome.
Contignût
Al fâs riferiment a le "gnove nassite" riservade ai elets.
Al consee i cristians a mantignî une condote strabuine fra lis nazions, e di rindi onôr a ducj chei che ur spiete. In chest Crist al à lassât un model par seguîlu atentementri.
Al mostre che ducj i cristians a dovaressin mostrâ amôr fra di lôr, che a dovaressin jessi simpri pronts a fâ une difese de lôr fede e no vê pôre dai oms.
L'impegn primari dal cristian al varès di jessi chel di vivi par fâ la volontât dal Idiu.
A chei che a cjapin la diretive al ven ordenât di passonâ il gree dal Idiu volontariementri e cun premure.
Utilitât
Al dâ otims conseis a vuardians de glesie mostrant come che la lôr opare a sei principalmentri pastorâl, lavorant sot la diretive dal grant pastôr, Jesus.
A vegnin dâts calorôs conseis su come che a devin compuartâsi om e femine inte sfere familiâr, rispietant ognidun il puest che l'Idiu al à stabilît par lôr.
Come che al presentà rinfuarcint incoragjament par i cristians di chel timp, ancje vuê la letare e je preseose par chei che frontin provis similis.
Al dâ risalt a la promesse dal Ream dal Idiu intal cuâl ducj noaltris o vin di sperâ.
Seconde di Pieri
.