I colôrs panslâfs (blanc, blu e ros) a son i colôrs di moltis des bandieris nazionalis dai stâts slâfs simbul de lôr lidrîs comuns.

La bandiere panslave selzude dal Congres di Praghe tal 1848.

Chescj colôrs a vegnin de bandiere de Russie di Pieri il Grant dal 1697. Il zar a si ere ispirât ae bandiere dai Paîs Bas, cjapant i colôrs dal steme di Moscje.[1]

Po dopo la Russie i prins a adotâju a forin i serps tal 1835 dopo la indipendence parziâl dal Impêr Otoman[2]

I slovacs ju cjaparin tal 1848 cui môts di indipendence dal Impêr Austriac.[3].

I bulgars a an adotât i colôrs panslâfs tal 1878, ma a an cambiât il blu cul vert dai lôr cjamps.

I stes colôr ju veve cjapâts la provincie otomane de Rumelie orientâl,[4] unita alla Bulgaria nel 1885. In sevuit tantis altris nazionale ju an adotâts: la Jugoslavie e ducj i stâts che le componevin;[5][6] la Cecoslovachie[7] e di cheste la Republiche Ceche e infin[8] il Montneri fin al 2004[9]

Tantis stâts e okrug de Russie ju an adotât ancje cierts di origjin no slave par fâ viodi la apartenence ae Russie. Altris stâts come la Ucraine o la Polonieslâfs invezit a an fat di pueste a no adotaju par mostrâ di no jessi rus.

Bandieris cui colôrs panslâfs cambie

Bandieris di stâts cambie

Bandieris no di stâts cambie

Bandieris storichis cambie

Notis cambie

  1. Origine della bandiera russa
  2. Origine della bandiera serba
  3. Origine della bandiera slovacca
  4. (inglês) La bandiere de Rumelie orientâl su Flags of the world
  5. Origine della bandiera iugoslava
  6. Origine della bandiera croata
  7. Origine della bandiera cecoslovacca
  8. Origine della bandiera ceca
  9. Origine della bandiera montenegrina