Al Bataion Alpins Val Tiliment al nâs a Conean (TV) al 5 di Otubar dal 1882 in jenfri al Sest (6°) Reziment Alpins cu le Compagnis 69,70 (a Tumieç),71(a Glemone) e 72 (a Cividât).
Par cheste rasôn al e al piu vecjo bataion di che che deventarà, daspò, le Brigade Alpine Julie (prime Division).
Tal 1887 al passe al Setim (7°) reziment di gnove costituzion cambiant ancje il nom in "Glemone" (le 69,70 e 71 Compagnis e restin al Bataion Glemone le 72 e va al gnuf nassut Bataion Tumieç).


Al torne a vivi al 10 di Fevrâr dal 1915 cu le Compagnis 212,272 e 278 come bataion di milizie teritoriâl prime de prime vuere mondiâl dulà cal ven mandât a combati sul Pal Pizul e Pal Grant (front de Cjargnie) e sull’Altplan dei Siet Comûns insieme al Bataion Tumieç (di part dal 8° Reziment Alpins), al merete une medae di arint al Valor Militar.

Tornât a fa sû tal avost dal 1939 al 15 di Novembar al ientre tal Ragrupamênt "Alt Lusinç"; al 1 di Mai 1940, disfât al Ragrupamênt al ientre tal 1° Grop Alpins Val, (simpri in ienfri dal 8° Reziment Alpins) asegnât al Division Julie in Grecie, si mêt in lusôr te bataie de Vojusse a tai combatimêns sul Golic, tant di meretasi al nom di "bataion miracûl" e fregjasi di une medae d'arint al VM. Capelân dal Bataion in chest periodo al fò Don Carlo Gnocci. I prins dîs di avost dal 1943 al bataion al torne a vignî disfât e i reduçs de campagne di Grecie e van a reintegrâ lis piarditîs dal Bataion Tumieç.

Tornât a fa sû al 1 Lui 1963 come bataion di Alpins di Arêst, per trasformazion daa XV btg Alpins di Posizion dentri al 11° Ragrupamênt sôt le Trupis Cjargnie Cadôr al passe alle dipendencîs de Brigade Alpine Julie al 21 Jugn 1975 cu le Compagnis 212 a Paluce, 269 a Ugovize, 308 a Ponteibe, 216 e Compagnie Comant e Servizis a Tumieç.

Al compit primari di chest repârt al fò chel di ulizâ al sisteme difensîf fât sû prime de seconde vuere (dal 1936 al 1940) pal cuarp de "Vuardie a le Frontiere" (oportumanentri adeguât a lis gnovis esigensins) formât di bunkers e oparîs rafuarçadîs permanentîs par fermâ une pussibile invasiôn de bande dal soreli jevât di fuarcis dal "Pat di Varsavie".

Al ven disfât al 26 Setembar 1992 daspò al sfanâsi dal mûr di Berlin e le disfate dal Pat di Varsavie, vignint mancul le sô stesse rason di jessi; le bandiere di vuere a iê conservade al Sacrari de Bandieris al Vitoriân a Rome.