I cocâi (non sientific Laridae) a son une famee di ucei di mâr dal ordin dai Caradriiforms. Il gjenar principâl di cheste famee al è il Larus. Ancje se a son ucei di mâr, a si cjatin diviersis coloniis di cocâi sui grancj lâcs e dispès a si viodin ancje a une cierte distance dal mâr, in cercje di alc di mangjâ.

Larus dominicanus, che si cjate tal emisferi meridionâl

I cocâi a son ucei di mâr cun alis lungjis e becs robuscj, a voltis un tic incurvâts. Lis alis a son par solit blancjis, grisis o neris, ma ancje maron tai zovins. A seconde de specis un cocâl al à di spietâ tra doi e cuatri agns par rivâ a vê i colôrs dai adults. Oltri a lis alis, in chest periodi a cambiin ancje i colôrs des penis, dal bec, des çatis e dai voi.

Larus marinus

Ciertis specis a cambiin il colôr des plumis cu la stagjon; no si rive a distingui dal plumaç il ses dai cocâi.

I cocâi a vivin di solit in coloniis, a fasin il nît dilunc lis cuestis o in zonis umidis e aghis internis. A mangjin pes, ûfs, piçulis carognis, robe di mangjâ restade; dongje a chest, a si nutrissin ancje cun insets grancj (svuarbecjavai) o piçui (furmiis volantis par esempli) o viers (par esempli daspò che i contadins a passin cun la vuarzine tai cjamps).

Larus argentatus

In Friûl cambie

I cocâi a son une vore frecuents inte Lagune di Grau e Maran, e in dute la Basse furlane, soredut di Invier.

  Su Wikimedia Commons al è disponibil contignût multimediâl relatîf a:

Cocâl

Leams esternis cambie