La acuile e je un uciel di prede, che si cjate soredut tal Vieri mont. A son membri dal ordin dai falconiformes dai uciei, famee Accipitridae, e a diviers gjenars, no ducj leâts i un cui altris. Come ducj i uciei di prede, lis acuilis a'nd àn potents becs, gjambis e grifis fuartis. A son famosis ancje pe lôr viste, che i permet di viodi lis predis di chilometris di distance, in gracie a pupinis un grum largjis.

Aquila chrysaetos
Haliaeetus albicilla

Il simbolisim des acuilis cambie

Lis acuilis a son simpri stadis dopradis une vore inte araldiche, intes bandieris e pes insegnis. Oltri ae acuile che si cjate inte bandiere dal Friûl, l'acuile e je ancje il simbul de Gjermanie (e prime de Prussie); e jere l'insegne dai reparts militârs romans e ancje dal imperi asburgjic (la famose acuile imperiâl cun doi cjâfs); e jere ancje doprade come simbul dal Ream d'Italie al inizi dal XX secul: l'acuile nere" che tal pet e veve il famôs scût sabaut. Al è il simbul par ecelence des populazions des monts europeichis e in Italie simbul ancje dal Cuarp dai Alpins da l'Armade.